Читать книгу De València i Mallorca. Escrits seleccionats онлайн

12 страница из 216

Naturalment les seues provades dots intel·lectuals i gestores no han passat desapercebudes i les entitats culturals més prestigioses li han obert les portes de bat a bat. Només recordaré que des de l’any 1999 és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Secció Històrico-Arqueològica del qual és en l’actualitat president, i que des de l’any 2000 és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual és secretari. No cal dir que sempre ha estat disponible per a tot allò que li han demanat des de la seua Mallorca o des de qualsevol de les altres illes germanes i ha acceptat de treballar com a membre de les entitats culturals més importants, entre les quals esmentaré la Societat Arqueològica Lul·liana i l’Institut Menorquí d’Estudis.

He volgut detenir-me, gastant un temps preciós que no em sobra, en l’activitat editorial i cultural perquè m’interessa donar-ne una imatge justa d’intel·lectual compromès, que no coneix ni ha practicat el refugi daurat en cap torre d’ivori, i això que el monestir li’n facilitava l’oportunitat. I perquè aquest activisme encara dota de major mèrit la seua aportació d’estudiós, d’investigador, que és literalment i exacta extraordinària, gegantina, difícil d’entendre. Les xifres, fredes però objectives, que resumeixen la seua aportació són inapel·lables: prop de 1.200 treballs entre llibres, articles, recensions i pròlegs. Només cal recordar que, deixant a banda, per exemple, els volums editats de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, entre aquestes publicacions hem de comptar almenys una cinquantena de llibres, exceptuant obres menors i opuscles. Una allau productiva que em propose d’agrupar, en aquesta mena de síntesi obligada, en dos grans apartats: estudis de filologia i estudis d’història general. Encara que, com qualsevol lector de la seua producció sap, les fronteres divisòries són boiroses i els contagis massa estrets. La investigació de la llengua i de la literatura sempre va unida a l’anàlisi del context polític i social, de manera que les separacions estanques en el seu cas són difícils. Proposem, doncs, els dos àmbits amb l’única finalitat pedagògica de facilitar-ne una visió sintètica d’urgència. Les tasques de codirecció en el Diccionari de la literatura catalana (1979) i el Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres (2012), en col·laboració amb Joaquim Molas, en el primer, i Pere Molas i Eulàlia Duran, en el segon, acompanyada de la redacció d’un bon nombre d’entrades, especialment significativa en el primer, és una bona prova de la seua dedicació al camp més específic dels estudis literaris, mentre que la participació, igualment ben activa, en qualitat d’assessor i de col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana (1968-1980), ens mostra el polígraf expert en els diferents àmbits humanístics.