Читать книгу De València i Mallorca. Escrits seleccionats онлайн

211 страница из 216

A partir del 1943, Bausset aglutinà a l’Alcúdia un grup de joves i començà a revifar-hi la flama de la llengua, una obsessió que no l’havia d’abandonar mai i que enllaça amb el seu nacionalisme d’abans de la guerra, que l’havia dut a adherir-se a les Normes de Castelló, que van representar una fita en la consciència lingüística del País Valencià. D’altra banda, juntament amb Fuster va crear una tertúlia a València, a la qual s’incorporaren Josep Vañó, Joan Garay, Santiago Ninet, Francesc Ferrer Pastor i d’altres. Amb el temps, hi van participar també els catedràtics de la Universitat de València Manuel Sanchis Guarner, Miquel Tarradell, Joan Reglà, Emili Giralt i Ernest Lluch.

El 1955 Bausset es va casar a l’Alcúdia amb Matilde Verdú i aviat li nasqueren dues filles (Teresa, 1952, i Matilde, 1964) i un fill (Josep, 1955, més endavant monjo de Montserrat). Es tornà a incorporar al món de l’ensenyament com a professor de ciències i el 1958 fou destinat a l’Institut de Tortosa. El 1961 passà al de Xàtiva i successivament anà a Alzira (1968), a Carlet (1971) i a Carcaixent (1979), on tingué un bon nombre d’alumnes que recorden el seu mestratge i el seu exemple.