Читать книгу De València i Mallorca. Escrits seleccionats онлайн

212 страница из 216

Mentrestant va anar eixamplant la seva influència de tipus cívic. Ja el 1953 féu un programa de ràdio en valencià, en una emissora comarcal, prohibit terminantment pel governador civil de València. El 1959 va divulgar al País Valencià el cas de Jordi Pujol, condemnat en consell de guerra a causa dels Fets del Palau de la Música, a Barcelona, i va participar activament en la protesta pel cas Galinsoga, director de La Vanguardia que havia insultat grollerament els catalans. Des del 1961 féu classes de valencià a l’Alcúdia i als pobles del voltant, a la nit i, lògicament, fora de la seva tasca docent habitual. El 1963 s’adherí al manifest a favor de l’ensenyament en català i de la seva normalització i al cap d’un parell d’anys signà el manifest «Més de 20.000 valencians demanen l’ús de la seua llengua als actes religiosos», que dissortadament va tenir molt poc efecte al País Valencià.

Les seves classes anaren acompanyades de l’organització de conferències, en les quals alguna vegada va participar personalment, i de la fundació, a l’Alcúdia, de la revista Parlem (1968), precursora de la premsa comarcal en valencià. El 1971va intervenir en el I Congrés d’Història del País Valencià i va participar, a Castelló de la Plana, en el I Estatge sobre Problemes de l’Idioma al País Valencià. El 1975, encara, va participar en la campanya «La llengua dels valencians», que divulgava l’opinió dels directors de la Real Academia Española i de la Real Academia de la Historia a favor de la unitat de la llengua catalana.