Читать книгу De València i Mallorca. Escrits seleccionats онлайн
76 страница из 216
Parlar d’un mateix és enormement incòmode. He escrit molt, massa i tot, molt sovint d’una manera anònima o amb pseudònims –sobretot en el cas de notes editorials, ressenyes, notes de lectura, cartes al director i traduccions–, i he publicat articles no solament en català, sinó també en espanyol, en basc, en anglès, en francès, en italià i en alemany. Deixeu-me dir, però, que mai no estic content del que faig i que tinc la sensació que tot plegat és de poc gruix i sovint massa circumstancial o massa condicionat per les presses i pels compromisos ineludibles. Certament, com recorda l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, al prefaci de la Bibliografia que els meus col·laboradors de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat m’han recollit aquest mateix mes en un volum preparat en un secret absolut,5 la mateixa saviesa oriental a la qual feia al·lusió al començament, aquest cop a l’anomenat Cohèlet o Eclesiastès, sentencia amb tota la raó del món: «tingues present que fer molts llibres és mai no acabar, i que l’estudi excessiu fa malbé la salut» (Ecl 12, 12). He pogut comprovar de debò tant una cosa com l’altra.