Читать книгу De València i Mallorca. Escrits seleccionats онлайн

85 страница из 216

L’any 1991 representa una data ben rellevant, en el transcurs de la seua biografia intel·lectual, ja que fou el moment en què la família del mecenes Rafael Patxot i Jubert cedí al Monestir de Montserrat l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya; i Josep Massot rebé l’encàrrec d’ordenar, estudiar i conservar el llegat d’un dels treballs de recerca etnomusicològica més importants d’Europa. La cura i l’esforç que, d’aleshores ençà, ha dedicat a l’anàlisi i la publicació d’aquest immens fons –entre els anys 1993 i 2011 ha publicat els volums IV-XXI dels Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya– han fet possible que els estudiosos i els lectors interessats disposen d’uns documents impagables per al coneixement de la literatura popular, l’etnografia, la música i fins i tot la fotografia, no sols de Catalunya, sinó també de les Illes Balears i del País Valencià.

D’altra banda, cal destacar que des del 1999 és membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual n’ha estat successivament tresorer, secretari, vicepresident, president en funcions durant un any (2013-2014) i president des del 2014. I que des del 2000 és igualment membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual és secretari. Per si això no fóra suficient, encara cal afegir-hi que forma part del consell de publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans; del patronat de la Fundació Mercè Rodoreda (concretament del comitè tècnic, des del 2015); i de la Societat Verdaguer (des de la seua fundació el 1991). A més, és membre d’honor de la Societat d’Onomàstica; membre d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; membre corresponent de la Societat Arqueològica Lul·liana (fundada a Palma el 1880); i membre honorari de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME).