Читать книгу Mercados del lujo, mercados del arte. El gusto de las elites mediterráneas en los siglos CIV y XV онлайн

107 страница из 265

ssss1Aunque no hallamos rastro de este proyecto en la documentación hasta 1345 y 1346, la noticia confirma la conclusión del mueble con anterioridad. (M. Trens: Ferrer Bassa…, op. cit., p. 173, doc. XXXI. J. M. Madurell Marimon: El pintor Lluís Borrassà…, op. cit., ABMAB, VIII (1950) p. 11, doc. 3).

ssss1Sobre la ilustración de este manuscrito J. Yarza Luaces: «La Il·lustració», en VVAA: El Llibre Verd de Barcelona, vol. II, Barcelona, Ed. Base, 2005, pp. 99-156.

ssss1J. Vincke: «Los familiares de la Corte aragonesa alrededor de 1300», Anuario de Estudios Medievales, I (1964) pp. 333-351. H. Schadek: «Die familiaren der sizilischen uns aragonischen Könige im 12. Und 13 Jahrhundert», Spanische Forschungen, 26 (1971), pp. 201-348. La información del último trabajo la trasladamos al contexto de la historiografía artística en F. Español Bertrán: La transmisión del conocimiento artístico…, op. cit., pp. 104-105.

ssss1Los compilados por H. Schadek: Die familiaren…, op. cit., en los reinados de Pedro el Ceremonioso, Juan I y Martín el Humano, son Johannes de la Seca (1324), Petri de Alanyano (1345), Berenguer de Coll (1336), Bernat des Feu (1360), Romeu des Feu (1366), Ponç Riba (1368), Pere Gispert (1369), Andreu Duran y Pere Puiggros (1373), Miquel Bleda (1383), Bernat Cortés y Joan Sabater (1387), Llorenç Roca (1388), Guillem Oliva (1394), Anton ces Tries (1399). Junto a ellos, aparece el monedero de la ceca de Perpiñán Jaume Geraldi (1383) y Arnau Ferrer, batihoja de Barcelona (1375).

Правообладателям