Читать книгу Documentació medieval de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar (1238-1344) онлайн
3 страница из 52
Al llarg del període medieval i modern, entre els segles XIII i XIX s’estructuraren tres senyories amb una llarga continuïtat des dels voltants del canvi de segle, enquadrat entre les dècades finals del XIV i les primeries del XV, fins a èpoques recents. Hom diria que el canvi dinàstic dibuixà un solc definitiu en la persistència dels llinatges medievals en aquestes terres. En aquest sentit, val a dir que en les nostres senyories no s’aprecia el ball característic de la desfilada de llinatges esdevingut en molts altres indrets de la geografia medieval valenciana amb l’excepció del cas de la baronia de Xestalgar, que canvià de mans en diverses ocasions al llarg del segle XIII.5 En aquest mateix sentit, hom pot adduir també el cas de les fugaces intervencions de Roderic de Liçana i de l’orde de l’Hospital a la senyoria de Bunyol de la primera dècada després de la conquesta. Pel que sembla, Xiva romangué sota la senyoria dels Entença, que integraren a final del segle XIII el castrum de Xestalgar, des dels anys de la conquesta. Xest roman-gué invariablement sota el domini dels Peris d’Arenós i Bunyol fou senyorejat pels Ferrandis d’Íxer al llarg de la segona meitat de l’esmentat segle XIII amb les matisacions adés al·legades. Tot al llarg de bona part del segle XIV, els territoris dels castra de Xiva i Xestalgar i el de Bunyol constituïren el patrimoni valencià dels comtes d’Urgell arran del matrimoni entre l’hereva de Xiva i Xestalgar, Teresa d’Entença, i el senyor de Bunyol, l’infant Alfons, fill segon del rei Jaume el Just. Com és conegut, Alfons tingué també assignades altres rendes provinents del patrimoni reial a les Valls del Vinalopó: Elda, Novelda i Asp.