Читать книгу Documentació medieval de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar (1238-1344) онлайн

4 страница из 52

Així doncs, com a conseqüència o en sintonia amb el canvi dinàstic, van arribar modificacions importants i duradores de manera que la senyoria de Bunyol passà a mans del llinatge de juristes valencians dels Mercader des del 1425 fins al 1836. Un dels seus membres, Gaspar Mercader, fou investit amb la creació del títol que els ennobliria definitivament, el de comte de Bunyol, que fou instituït el 1604 pel rei Felip III. La baronia, que havia estat segrestada al darrer comte d’Urgell, fou entregada pel Magnànim a aquest llinatge de «savis en dret» installats en la Batllia General de València i amb aspiracions d’ennobliment. La senyoria de Xiva pertangué a una branca de la potent família dels Montcada —després emparentats amb els Medinaceli— des del final del segle XIV, quan l’adquiriren en una operació de bescanvi feta amb el comte Pere —Pere i d’Urgell— fins al final de les senyories, i la baronia de Xest, que fou senyoria d’una branca dels Mercader de Bunyol, romangué en mans d’aquest llinatge predilecte al llarg també d’un extens període fins ben entrat el segle XIX. Totes tres senyories protagonitzaren sengles processos d’incorporació a la corona per tal d’espolsar-se el jou feudal que s’allargaren dècades interminables fins a les portes mateixes de la modernitat arrapant les restes d’un antic règim que no acabava mai de morir.⁶