Читать книгу Documentació medieval de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar (1238-1344) онлайн

9 страница из 52

Es tracta d’una aportació singularitzada pel fet de representar un conjunt emés des d’una senyoria laica; un tipus de documentació ben escassa en el context del naixement dels espais feudals al voltant de la creació del regne valencià entre la segona meitat del segle XIII i els primers decennis del segle XIV. Prou conegut és el fet de la desaparició de bona part dels arxius senyorials. Evidentment la pervivència de la nostra base documental s’esdevé d’un fet no gens ordinari: la senyoria d’aquestes terres estigué en mans d’un fill del rei d’Aragó la qual cosa permeté que trobara acollida als arxius de la corona.

Tot i que el nostre estudi es va concentrar en un període més concret d’acord amb el gruix dels texts que oferia l’esmentada sèrie arxivística que delimitem entre el 1314 i el 1327 i que s’adiu al govern efectiu de l’infant Alfons, futur rei Alfons el Benigne, sobre les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar, vam tractar també d’esbrinar els períodes anterior i posterior. Ens va interessar especialment la trajectòria senyorial des dels anys de la conquesta catalanoaragonesa impulsada per Jaume I en el segon terç del segle XIII. L’any 1314 es van produir dos esdeveniments simultanis: per una banda l’infant assolia la majoria d’edat, circumstància que li permeté d’agafar les regnes d’una baronia que son pare, el rei Jaume II, va adquirir el 1304 per al seu segon nat quan era només un nen petit i, per una altra, el jove Alfons, es va casar amb Teresa d’Entença, hereva d’un patrimoni de senyories ampli i divers i entre elles, a banda del cobejat comtat d’Urgell que enfilava definitivament els encortons de la corona, les baronies de Xiva i Xestalgar que havia tingut son pare, Gombau d’Entença. Els nous comtes d’Urgell, Alfons i Teresa, posseïren així les tres baronies fins a la mort de Teresa el 1327. Totes tres, junt amb altres territoris foren heretats pel fill comú, el nou comte Jaume i d’Urgell, que aleshores era també un nen petit de manera que son pare, Alfons, ja rei, administrà les senyories fins a la seua majoria d’edat.