Читать книгу Malalties i remeis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja онлайн

88 страница из 157

Per una altra banda, cal citar una expressió de patologia probablement ginecològica. Ho relata Joan de Borja en una carta al seu cunyat. El duc s’excusava de no haver atés un negoci d’estratègies matrimonials per la malaltia d’una dona pròxima: «También ha acaescido en estos días que doña Beatriz Maza ha adolecido y ha llegado a punto de morir de la flujada y aún no está sin mucho peligro según dicen en esta hora...».¹⁵⁹ El flux o flujada podria ser hemorràgic o pertànyer a qualsevol evacuació de superfluïtats, inclosa també la menstruació (DETEMA). Entre distintes eventualitats, en aquest cas és lògic pensar en una hemorràgia vaginal, fora menstrual o no.

7. LA VIOLÈNCIA CONTRA LA SALUT

Malgrat l’obvietat, cal recordar que la violència genera malaltia i mort. Les guerres, la delinqüència i les agressions individuals són una constant històrica i continuen essent una xacra difícil d’erradicar. El segle XVI no n’estava exempt.

Les disputes territorials, dinàstiques i de religió enfrontaven el món cristià fent d’Europa un escenari de batalles acarnissades. L’amenaça turca i barbaresca era quotidiana al Mediterrani i la força militar otomana es feia present de tant en tant. Els exèrcits creixien i les armes de foc augmentaven els morts i ferits, amb lesions més destructives. Fora dels grans enfrontaments, l’àmbit hispànic gaudia d’una pau aparent, sota la qual emergia ara i adés una violència de baixa intensitat. Les revolucions dels agermanats i comuners, les habituals bandositats feudals, el bandolerisme a Catalunya o les revoltes morisques d’Andalusia i del Regne de València, alteraven sovint la normalitat, deteriorant la salut individual i col·lectiva. La repressió violenta d’un poder reial, cada volta més fort, i d’una autoritat religiosa, cada cop més intransigent, completaven el quadre.¹⁶⁰