Читать книгу Malalties i remeis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja онлайн
91 страница из 157
Primo, que ningú sia gosat, així home com dona, ab ses mullers e familia de la present Baronia de Castelló, chics e grands que de sa pròpia terra eixirà e se’n irà o serà trobat que se’n vaja per a embarcarse y passar-se’n en terra de moros sia encorregut y de facto encórrega en pena de perdre la vida y tots sos béns, applicadors als cófrens de sa señoria y en la mateixa pena encórreguen los traginers y mariners y altres persones que en les dites coses consentiran, daran consell favor y ajuda.166
Les ordres continuen, amb el mateix tarannà, per als que se’n van cap a la costa, amb intenció de fugir a terra de moros, o aquells que tinguen relació amb «moros o turchs que van ab fustes, robant y cativant per la costa del present regne...».167 La cosa no anava de broma. La permeabilitat de la costa i els contactes dels moriscos amb els corsaris eren presents a la Safor. A principis de segle, hi ha documentada una notícia sobre pirates moriscos d’Oliva, com el capità Balaguer que va comandar un estol de sis vaixells (Alonso, 1998).168 Per altra banda, uns deu anys després que Francesc de Borja dictara les disposicions esmentades, els germans Alicax i Caxeta, també moriscos olivers, havien aconseguit passar a la costa d’Alger i es dedicaven a l’activitat corsària. Alicax, després de participar en el saqueig de Menorca i d’emportar-se 20 famílies del raval d’Oliva, fou agafat per galeres cristianes i reclamat per la Inquisició. La història acabà dramàticament atés que el corsari fou cremat a València el 1576, mentre que el seu germà, en venjança, aconseguí que mataren, lapidant públicament, fra Miquel d’Aranda, sacerdot captiu de l’orde de Montesa que havia comprat per intentar el canvi amb Alicax.169