Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383) онлайн
20 страница из 106
Un altre tema que apareix de manera reiterada és l’estat financer del municipi. Les crisis de subsistència i les creixents peticions de la corona estan forçant un greu endeutament municipal que obliga a recórrer a la compra de censals, el que en termes actuals anomenaríem deute públic. Aquestes operacions només poden fer-se amb l’autorització expressa del consell, que és l’òrgan que té l’última paraula en tot allò referent als comptes públics i a l’endeutament de la vila, siga en préstecs de diners a curt termini o en carregaments de censals. S’hi poden trobar també els diversos programes de quitació del deute empresos pel consell, orientats a tractar d’eixugar un passiu que comença a amenaçar la viabilitat econòmica del municipi. El problema és que aquests programes exigien un increment dràstic de la pressió fiscal, i per això resultaven molt difícils de mantenir en el temps en un context de dificultats econòmiques creixents.
També la gestió econòmica del municipi era fortament controlada pel consell municipal, que havia de lliurar el corresponent albarà al jurat clavari encarregat de fer els pagaments. En la vila de Castelló un dels quatre jurats era habilitat cada any com a síndic i clavari, és a dir, se li donava la responsabilitat d’administrar els diners de la vila: rebia les quantitats procedents dels impostos municipals o dels carregaments censals, i amb elles havia de satisfer els pagaments als quals la vila estava obligada. Al final de la seua administració (o en moments intermitjos si era requerit pel consell) havia de retre compte de la seua administració, i aquests comptes havien de ser aprovats per uns jutges comptadors designats pel consell, que constituïen una mena de tribunal de comptes. Al llarg del segle XIV, com hem dit abans, el consell municipal va guanyant poder en detriment de la capacitat d’actuació autònoma dels jurats, sotmetent-los cada cop més a les directrius que marca aquest òrgan col·lectiu. Açò mateix s’esdevé també amb el funcionament de la maquinària econòmica. El jurat clavari no pot fer cap pagament sense autorització del consell. És cert que les quantitats menors o aquelles que són habituals i necessàries no passen moltes vegades pel consell, i que altres ho fan amb posterioritat a l’acte del pagament. Però queda clar que cada pagament del clavari ha d’anar acompanyat del corresponent albarà atorgat pel consell, que és el requisit perquè en el moment de revisió dels comptes siga pres com a vàlid. Per tant, entre els acords del consell un capítol important ve conformat per aquestes ordres de pagament (albarans), que ens permeten documentar de manera molt completa tota l’activitat econòmica de la institució municipal. Per exemple el pagament de salaris, no només als oficials municipals (justícia, jurats, mostassaf, saig, sequier, guardians de les séquies o del terme…), sinó també a altres professionals que exerceixen a càrrec de la universitat, com ara metges, mestres de l’escola de gramàtica, predicadors o joglars que fan música per a les festes. I també retribucions per dietes i missatgeries, pensions censals, despeses per obres diverses i, en definitiva, tota mena de pagaments realitzats als proveïdors de la vila.