Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383) онлайн
28 страница из 106
La crisi de subsistència que acabem de descriure ve acompanyada d’una epidèmia de pesta negra en la primavera de 1375 (la que al dietari del capellà d’Alfons el Magnànim s’anomena la tercera mortaldat).22 Sabem que està activa el 10 d’abril, quan el vicari demana algun pagament pels treballs que està sostenint en el soterrament dels morts i el consell li ho denega. També els compradors de les imposicions es queixen per les pèrdues que estan patint com a conseqüència d’aquestes mortaldats (sessions del 10 d’abril i 9 de juny).
Un altre tema que ocupa sovint l’atenció del consell municipal en 1374-1375 són les peticions extraordinàries realitzades pel duc de Girona, l’infant Joan, fill de Pere el Cerimoniós i futur Joan I. Ja en 1368 l’infant havia rebut la senyoria sobre la vila, si bé va ser una concessió curta que el mateix any fou revocada.23 No obstant, això, com a lloctinent general del rei, continuava essent el destinatari de les rendes reials generades per la batlia de Castelló. Doncs bé, a l’escassetat i males collites, a la necessitat de la vila d’endeutar-se per poder comprar cereals, a totes aquestes dificultats s’uneixen les exigències del primogènit del rei. Necessitat de diners i incapaç d’obtenir els recursos que calien, l’infant pressiona el consell perquè aquest s’endeute en lloc seu, carregant-se censals el capital dels quals anirà a les mans del duc de Girona. S’inicia així una política d’empenyorament de les rendes reials a favor de la vila de Castelló (com a garantia de les quantitats prestades) que òbviament no agradava al consell, desconfiat de figurar com a creditor d’una persona de la família reial que, d’altra banda, no deixa de pressionar amb peticions de subsidis extraordinaris.24