Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

26 страница из 88

III.5. EL CAPITAL TERRITORIAL

El territori no fa exclusivament el paper d’escenari en què es representen els processos socials. D’acord amb les seues característiques i amb les particularitats pròpies de cada sector, l’espai es converteix, al seu torn, en part activa del sistema econòmic (Barrat, 2011).

Com indica Florit (2013), el concepte de patrimoni territorial ha adquirit últimament una notable consideració i impuls. S’expressa en una doble perspectiva. D’una banda, el territori és considerat com a escenari de confluència de béns de distinta naturalesa al llarg de la història. El territori és un mosaic d’espais i elements protegits, articulats físicament i funcionalment a través de diversos eixos de comunicació que els connecten entre si. D’altra banda, el patrimoni territorial pren forma des de l’entesa de l’espai geogràfic com a “lloc”, producte social singular, construcció humana elaborada a partir del substrat físic original a través d’un procés històric, llarg i continu, de transformació i evolució diferenciada i carregada de significats culturals i simbòlics que, en el context del seu marc de vida habitual, són percebuts per la pròpia població (Ortega, 1998).