Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

23 страница из 88

III.2. EL CAPITAL CULTURAL

Es coneix per capital cultural la capacitat d’adaptació de les poblacions humanes, que els permet enfrontar-se a l’entorn natural i modificar-lo (Rao, 1998). És vital que aquells que prenen les decisions, tant de caràcter públic com privat, siguen conscients del valor de la cultura, perquè pot exercir un paper destacat per a donar resposta creativa a qüestions socials i econòmiques (Consell d’Europa, 1999). Thorsby (2001) subratlla que el capital cultural, tant el tangible com l’intangible, contribueix activament als processos de desenvolupament, de manera que adquireix un valor semblant al capital natural. És fonamental no desatendre el capital cultural, perquè té una relació estreta amb el sistema productiu.

Relació amb el sistema productiu

L’eficàcia del funcionament d’un sistema productiu està condicionada pel grau de cohesió sociocultural, però, sobretot, pel grau de consciència present en el sistema local (Sforzi, 1999). La relació entre cultura i les economies locals s’estableix mitjançant la promoció de valors compartits que condicionen les formes en què s’assumeixen els processos econòmics. Sobreïxen les actituds proclius a l’esforç en el treball, l’existència d’una ètica orientada a l’èxit, la valoració de la figura de l’empresari, l’agilitat en la presa de decisions, les conductes col·lectives més creatives i innovadores, i els comportaments més flexibles i adaptats als canvis.