Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

19 страница из 88

Martínez Pentinat i Vidal Vila (1995) subratllen que l’aspecte essencial dels elements de la naturalesa que acaben considerant-se recursos és l’establiment de la relació societat-naturalesa. Per tant, els recursos naturals són les cristal·litzacions de la relació societat-naturalesa en determinats elements naturals.

Quan tractem dels recursos ens referim a necessitats, la qual cosa implica entrar en una vessant subjectiva, atés que tant si aquelles són biològiques com si són socioculturals estaran definides per la cultura. En funció d’aquesta, els desitjos i les possibilitats de satisfer els elements neutres del medi són interpretats recursos o no. La seua potencialitat no depén de la naturalesa, sinó de la capacitat per a explotar o de la rendibilitat de l’explotació; és a dir, no és una qüestió de valor d’ús del recurs sinó del valor de canvi.

S’entén per valor d’ús quan avaluem el bé en tant que serveix per a satisfer alguna necessitat concreta, individual o col·lectiva, o donar resposta a algun repte o oportunitat. Per contra, el valor de canvi fa referència a la capacitat de compra d’un bé, de manera que està condicionat per la quantitat d’un altre bé que pot ser adquirida a canvi d’aquest bé. S’usa com a sinònim de mercaderia.