Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

17 страница из 88

•Xarxes amb major o menor capacitat de mobilització col·lectiva, en funció del grau d’implicació efectiva dels actors.

En tercer lloc, s’identifiquen les modalitats de vincles que els connecten i relacionen amb el territori. Almenys es distingeixen dos processos, que interactuen: d’una banda, les arrels territorials, la proximitat geogràfica; d’altra, la participació en xarxes externes.

Finalment, és aconsellable conéixer l’evolució temporal experimentada per les xarxes. Aquestes es caracteritzen pel seu dinamisme, que es posa de manifest a través dels factors, la naturalesa i els efectes de l’evolució de les xarxes socioinstitucionals. Veltz (2000) fa referència al significat que adquireixen els períodes cada vegada més llargs perquè la competència de les xarxes siga eficaç, ja que aquestes depenen de la formació de la competència, de la construcció d’interaccions entre actors i de la creació de xarxes de relació.

Igual que s’esdevé amb els estudis que s’aproximen a la innovació, els mètodes d’anàlisi de les xarxes territorials suposen la realització d’enquestes i les entrevistes. Les variables temàtiques habituals inclouen la identificació del tipus d’actors que hi interactuen, l’anàlisi de la localització dels agents, la definició de la freqüència i la intensitat de les relacions desenvolupades, la valoració de les relacions de cooperació, i la consulta de les pàgines web de les institucions, les organitzacions i les associacions del teixit socioinstitucional.