Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

15 страница из 88

Aquesta modalitat de xarxes està condicionada per la predisposició i les habilitats desenvolupades per cada empresa, i per les modalitats de relacions entre les empreses. En aquest sentit, poden ser transaccionals (subcontractació, provisió d’algun servei, etc.) o de cooperació (més interessants, que aborden processos d’aprenentatge col·lectiu, intercanvi de tecnologies, projectes comuns d’R+D, etc.). Tots aquests constitueixen factors que condicionen l’èxit de les relacions entre els agents empresarials. Kischatzky (2002) identifica dues modalitats de xarxes empresarials: les verticals (amb proveïdors i clients) i les horitzontals (amb altres empreses del sector).

b) Xarxes socioinstitucionals

El rol dels actors socials, econòmics i institucionals resulta determinant per a la consolidació i l’enfortiment de les oportunitats de desenvolupament local. Aquestes modalitats de xarxes, públiques o privades, permeten el suport d’actuacions empresarials col·lectives. En aquests casos, les xarxes es caracteritzen per una estructura horitzontal entre empreses, organitzacions i institucions.