Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

53 страница из 88

Pel nombre de paratges declarats, destaquen la Vall d’Albaida (amb 7), i la Ribera Alta i la Costera (amb 5 paratges naturals municipals cadascuna). La Hoya de Buñol, la Canal de Navarrés i Los Serranos tenen tres paratges naturals municipals cadascun; el Camp de Túria i la Ribera Baixa, dos; i la resta de comarques, un. La Hoya de Buñol és la comarca que disposa de major superfície de paratges naturals municipals a la província de València, amb 6.181 hectàrees. Per contra, l’Horta Nord és la que té una menor superfície, amb només 49 hectàrees (Figura 9). Per municipis, són Chiva (5.738 hectàrees), Ontinyent (2.865 hectàrees) i Llombai (2.256 hectàrees) els que més superfície tenen dedicada a paratges naturals municipals.

Figura 9. Superfície de cada comarca inclosa en els paratges naturals municipals en hectàrees

Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA

La Generalitat Valenciana ha classificat en diverses categories aquests paratges naturals municipals segons el tipus d’ambient o el motiu de la declaració (http://www.cma.Gva.es/web/valencia_con_puntos.swf). La majoria, que en són 19, corresponen a les denominades “Serres prelitorals”, incloem ací el Paratge Natural Municipal dels Cinc Germans, de Canals, no inclòs en la classificació de la Generalitat. Set més estan classificats com a “Paratges fluvials”, tres com a “Enclavaments singulars”, tres més com a “Natura-Cultura”, dos com a “Boscos d’interior”, i un (el Paratge Natural Municipal de La Murta i la Casella, a Carcaixent) com a “Paisatge màgic”.