Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн

12 страница из 211

Així, en primer lloc trobem el treball de Carme Barceló i Ana Labarta, que s’han ocupat, ací, d’estudiar les mencions que es fan al Llibre dels feits de les treves signades pel rei Jaume I amb el senyor musulmà de València, a qui nomena Zeyt Aboceyt. L’època jaumina i el Llibre dels feits, un camp en què Ferrando és una autoritat indiscutible, doncs, ha centrat aquest treball des de la perspectiva interessantíssima del món musulmà.

En segon lloc apareix l’estudi d’Emili Casanova, que fa una aproximació al nom de pila Amparo, amb totes les seues variants. Com diu el mateix autor, va compartir amb Ferrando l’estudi i el debat onomàstic al si de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que va incloure, el 2006, la variant Amparo en lloc d’Ampar, al Vocabulari de noms de persona valencià-castellà.

Maria Conca, professora ja jubilada del Departament de Filologia Catalana, i l’estudiós Josep Guia aporten un article on es fixen en les unitats estilístiques de Joan Roís de Corella com a elements caracteritzadors de l’estil d’aquell autor –un dels creadors de la valenciana prosa– i ens n’ofereixen una selecció, tot posant-les en contacte amb determinats llocs del Tirant lo Blanc, on també hi apareixen. No cal recordar que Ferrando s’ha ocupat de l’estudi de la valenciana prosa com a etiqueta historiogràfica.