Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн

13 страница из 211

Vicent J. Escartí, per la seua banda, fa una primera aproximació global a l’obra de Joan Collado, un autor del XVIII, i enllaça amb els interessos en la poesia popularista de l’edat moderna que tantes vegades ha mostrat Ferrando.

Tot seguit, Jesús Jiménez aporta les seues reflexions sobre el sistema vocàlic del català i, en particular, de l’occidental, des del moment de la conquesta jaumina, un tema també tractat en alguns dels treballs de Ferrando.

Joaquim Martí Mestre, com a lexicògraf, ens apropa al segle XIX i, en concret, a la publicació periòdica El Mole. La premsa, com a mitjà de comunicació social en aquell segle, ja havia estat assenyalada per Ferrando en més d’un lloc com una font riquíssima per al filòleg.

L’estudi d’Adrià Martí-Badia, també va per aquesta mateixa línia: una aproximació al segle XIX, ara, però, per tal d’analitzar la consciència sobre la identitat cultural i lingüística dels valencians i els catalans d’aquell període.

Dona, poesia i un període tan poc estudiat com el XVIII valencià centren l’aportació d’Eulàlia Miralles i Verònica Zaragoza, tot enllaçant amb un tema que només havia insinuat Ferrando en la seua coneguda tesi doctoral sobre els certàmens religiosos valencians: la presència de dones poetes en la nostra història literària.