Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн

36 страница из 211

Ha traduït del llatí al català el Llibre de Repartiment de València, del català al castellà el Llibre del Consolat de Mar i la versió catalana del Breviari d’Amor, i de l’occità al castellà (en col·laboració amb Vicent Martines) el text original d’aquest poema de Matfrè Ermengaud de Besiers.

Ha participat en diversos projectes docents. El 1986 elaborà, amb Miquel Nicolás, Manuel Pérez Saldanya i Vicent Salvador el manual Llengua COU, convertit l’any següent en una versió notablement ampliada, la Invitació a la llengua catalana, prologada per Germà Colón. El 2005 col·laborà amb Miquel Nicolás en la redacció del manual universitari Història de la llengua catalana, per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Compta amb nombroses publicacions de caràcter científic. La major part giren al voltant de la història de la llengua i de la cultura i de l’edició de textos, que sovint aborda des d’una perspectiva interdisciplinar. Entre les relacionades amb la història de la llengua destaquen els estudis dedicats a la presència del català a la València medieval, a les ideologies lingüístiques, als usos lingüístics, als models lingüístics contemporanis, a l’anàlisi d’obres gramaticals, a la conformació de la norma lingüística i a la situació sociolingüística del català. Ha elaborat, amb Miquel Nicolás, una utilíssima Història de la llengua catalana (2005, 2011), citada més amunt, que tingué com a precedent un Panorama d’història de la llengua (1993), guardonat amb el XIV Premi Sanchis Guarner d’Unitat de la Llengua Catalana, de la Fundació Jaume I (1995).