Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн

37 страница из 211

Un dels temes preferits en aquest sentit ha estat l’estudi filològic de Curial e Güelfa, obra que sempre ha considerat un producte literari de la cort napolitana del Magnànim, amb un autor que té com a referència la Corona d’Aragó i que es fa ressò del programa de legitimació dinàstica d’Alfons el Magnànim a Itàlia, i amb una llengua que revela la procedència o les vinculacions valencianes d’una mà que dominava perfectament el català, l’italià i el castellà. L’anàlisi del makulatur del còdex el va dur a relacionar l’autor amb Toledo, concretament amb el senyoriu de Fuensalida. Aquesta línia investigadora s’ha vist coronada amb la direcció de la tesi doctoral d’Abel Soler, La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, recentment publicada (2017) gràcies a la col·laboració entre la Institució Alfons el Magnànim, la Universitat de València i l’Institut d’Estudis Catalans. Un treball de direcció, en la pràctica un treball fet a quatre mans, que ha tingut com a resultat resoldre, de manera hipotètica –com sol ocórrer amb l’autoria de la immensa majoria de les obres medievals–, però amb unes proves positives incontestables, l’enigma de l’autoria de l’obra, que considera que no pot ser altra que la d’Enyego d’Àvalos.