Читать книгу Senyors, bandolers i vassalls. La fautoria del duc Francesc de Borja i els sucessos de Polinyà (1545) онлайн

109 страница из 131

¶ ssss1 Veg. doc. núm. 1. La pena pecuniària contra l’infractor s’elevava a 20.000 florins d’or. J. MARTÍ FERRANDO, Poder y sociedad..., p. 53.

¶ ssss1 M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César..., pp. 652-655.

¶ ssss1 Els Països Baixos contribuïren amb 500.000 ducats. Llavors, s’esperaven 200.000 del regne de Nàpols, 100.000 de Sicília. Els restants 400.000 els havien d’aportar els regnes peninsulars. J. MARTÍ FERRANDO, El poder sobre..., pp. 300-301.

¶ ssss1 Veg. docs. núm. 2 i 3.

¶ ssss1 J. MARTÍ FERRANDO, El poder sobre..., pp. 301-308.

¶ ssss1 J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio: Carlos V..., p. 388.

¶ ssss1 J. MARTÍ FERRANDO, El poder sobre..., pp. 308-327; J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio: Carlos V..., pp. 366-371.

¶ ssss1 Tot i que Pau III mantenia una teòrica neutralitat, la seua postura sovint va ser incerta i ambivalent. En aquest cas, tractà de persuadir els prínceps alemanys perquè no oferiren el seu suport a l’emperador, tot obligant-lo a arribar a acords amb ell respecte al Milanesat.