Читать книгу Senyors, bandolers i vassalls. La fautoria del duc Francesc de Borja i els sucessos de Polinyà (1545) онлайн

113 страница из 131

¶ ssss1 C. de DALMASES, El padre Francisco..., pp. 64-82; E. GARCÍA HERNÁN, Francisco de Borja..., pp. 129-148; id., Monumenta Borgia..., pp. 84-90; M.ª del P. RYAN, El jesuita secreto..., pp. 45-88.

¶ ssss1 Si bé, Francesc de Borja va servir durant la seua joventut a Carles V, els seus germans, Enric i Roderic de Borja, van ser nomenats cardenals de l’església per Pau III. E. GARCÍA HERNÁN, Monumenta Borgia..., pp. 60, 66-67, 715.

¶ ssss1 S. LA PARRA, «Francisco de Borja y Gandía: la formación del cortesano» i F. PONS FUSTER, «Cultura i religió a Gandia a la primera meitat del segle XVI», Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, 4 (2012-2013), Gandia, IIEB, CEIC Alfons el Vell, pp. 83-105 i 131-151.

¶ ssss1 E. GARCÍA HERNÁN, Francisco de Borja..., p. 90, 157-161; F. PONS FUSTER, «Dos modelos culturales y religiosos. Juan de Borja y su hijo Francisco de Borja», en E. García Hernán i M.ª del P. Ryan (coords.), Francisco de Borja y su tiempo. Politica, religión y cultura en la Edad Moderna, València-Roma, Albatros Ediciones i IHSI, 2011, p. 182; M.ª del P. RYAN, El jesuita secreto: San Francisco de Borja, València, Biblioteca Valenciana i Generalitat Valenciana, 2008, pp. 69-73.