Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

12 страница из 63

Les ONG espanyoles han comprés gradualment aquestes regles, especialment a partir de la seua generalització a mitjan anys vuitanta, i han passat així a incorporar el seu treball en l'espai dels mitjans de comunicació, adaptant per a això de manera progressiva els seus missatges i informacions, les seues imatges i codis, a les necessitats i els requeriments que els mitjans de comunicació de masses han anat fent del seu actiu principal: la solidaritat. Com que les ONG apel·len, reivindiquen i reclamen espais de solidaritat nous, els diferents mitjans de comunicació, especialment la premsa i la televisió, han anat utilitzant aquest espai de solidaritat i justícia social per a rendibilitzar al màxim els seus missatges i les seues informacions entre els seus consumidors, siguen lectors, oients o espectadors. I així, els mitjans de comunicació s'han alimentat progressivament de les ONG i de tots els seus principis, i han procedit per a això a triturar els seus valors, digerir les seues reivindicacions i sintetitzar els seus suports socials i el seu caràcter reivindicatiu, com si es tractara d'un gran estómac. El residu que ha quedat d'aquesta particular digestió ha estat un progressiu «pragmatisme mediàtic i informatiu» assumit per una bona part de les ONG que han tractat d'acomodar les seues informacions, els seus missatges i la seua dimensió reivindicativa a les demandes publicitàries dels mitjans de comunicació, i que han condicionat amb això la seua manera d'actuar i la seua labor social.