Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

15 страница из 63

La perspectiva de l'estudi triada, basada en l'anàlisi semiòtica de les marques ONG, analitzant per a això els missatges lingüístics i expressius que duen a terme a través de la publicitat televisiva en un període històric molt important, 1986-2010 (abans d'aquell final de cicle que esmentava adés), permet parlar sense por de la ideologia sociosemiòtica que aquestes organitzacions han dut a terme en la construcció d'un relat solidari que ha tingut unes finalitats molt concretes, com ara captar i gestionar cada vegada més recursos en comptes d'eixamplar la seua base social, oferir vies noves de participació i intervenció efectiva, i augmentar la seua capacitat crítica enfront de les institucions i la societat mateixa. Per a això, s'analitzen alguns exemples d'allò que alguns hem anomenat «pornografia humanitària», protagonitzat per ONG amb causes judicials d'extrema gravetat, però també promogut per ONG que diuen que tenen independència política o econòmica, però que treballen amb fons d'inversió que inverteixen en armes o estan dipositats en paradisos fiscals, per assenyalar alguns exemples. Parlem així d'organitzacions oportunistes que s'han aprofitat de la marca i dels valors que amb un enorme esforç moltes d'aquestes organitzacions han construït durant anys, per a rendibilitzar econòmicament la simpatia social i el suport econòmic que han recollit per mitjà d'actuacions indiscriminades dirigides essencialment a recaptar diners.