Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

20 страница из 63

Si vosté fóra ciutadà d’una ciutat estat grega del segle III aC, la seua formació inclouria quatre anys de retòrica ideada per ensenyar-li a comprendre arguments persuasius i a formar-se els seus propis arguments. Si faltara vosté a les seues classes, podria contractar un sofista per rebre una formació posterior. Els estudiants romans del segle I participaven en cursos de persuasió impartits pel professor de retòrica potser més gran de tots els temps, Quintilià, el manual del qual sobre la matèria s’utilitzà durant quasi mil anys [...]. Al contrari que la nostra, aquestes cultures consideraven que la comprensió de la persuasió era una habilitat essencial que tot ciutadà necessitava per participar plenament en els assumptes de l’Estat. L’ensenyament de la persuasió era un element bàsic de la seua educació [...]. Ara, encara que se’ns bombardeja diàriament amb missatges persuasius, tenim escasses oportunitats d’aprendre sobre les tècniques de persuasió, i de comprendre com operen.

És d’això que parlarem extensament a les pàgines següents: de les estratègies que han fet servir les ONGD per construir els seus missatges publicitaris i per convéncer els teleespectadors de l’eficàcia de les seues propostes.