Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

24 страница из 63

Quan a mitjan camí –en plena primavera de 2008– semblava un bon moment per fer-ne un balanç provisional, una abrupta escalada de preus d’aliments bàsics com ara arròs i cereals, així com del barril del petroli, féu saltar les alarmes dels organismes multilaterals. Diferents veus començaren a advertir que tota una dècada d’esforços per eradicar la fam i la malnutrició podien quedar en res. Aleshores, la premsa començà a parlar d’un increment de més de cent milions de pobres en pocs mesos i es féu ressò de l’esclat de les revoltes de la fam en trenta-set països d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina. La utopia, en lloc d’apropar-se, semblava allunyar-se més i més.

A punt de complir-se el termini acordat, al mes de gener de 2014, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) féu públic un informe titulat «Humanitat dividida: confrontar la desigualtat als països en desenvolupament», on es constatava que el 75 % de la població mundial viu en societats on la desigualtat en la distribució de la renda és avui més gran que fa dues dècades, i que l’1 % de la població posseeix al voltant del 40 % de la riquesa mundial. On han quedat, doncs, aquells propòsits de desenvolupament del mil·lenni establerts l’any 2000?