Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

26 страница из 63

D’ONG n’hi ha de tota mida i condició. Utilitzant un paral·lelisme amb la tipologia empresarial, s’ha parlat d’ONGD - multinacional, d’ONGD - gran empresa, i d’ONGD-PIME, és a dir, xicotetes i mitjanes ONGD.

Des dels vuitanta, les ONG en general, i les organitzacions no governamentals d’ajuda al desenvolupament en particular, han sabut construir-se la imatge d’unes entitats al marge del món oficial i del poder. S’han apoderat de les qualitats essencials del que podríem considerar «l’heroisme modern» que, a grans trets, s’associa a l’altruisme i a la vocació d’utilitat social; a la resistència i a l’enfrontament constant amb el poder; a la fidelitat als grans valors universals; al voluntariat; a l’impuls utòpic... En l’imaginari col·lectiu han passat a simbolitzar el contrapoder moral per excel·lència, contra els governs i contra les multinacionals. D’altra banda, premis, reconeixements i condecoracions han avalat les ONGD i han fet improbable i exigua durant anys una anàlisi rigorosa del seu treball i evolució, més enllà de la circumstancial explotació mediàtica de certs escàndols de gestió.