Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

31 страница из 63

–en el sentit jamesonià del terme–, que parla sobretot de nosaltres, del nord.

El Roto, per contra, invita al desassossec. Fa parlar els protagonistes de la pobresa. El canvi de punt de vista comporta altres canvis significatius: d’allò que és individual (tu donant) passem a allò que és col·lectiu (nosaltres, els invisibilitzats). D’allò que és personal i micro, a allò que és polític i macro. El Roto apunta, directament, cap a les estructures que invisibilitzen una part del món. Aquesta mena de tragèdies no responen només a fenòmens naturals; darrere hi ha la responsabilitat de processos humans, és a dir, processos polítics, econòmics i socials. En el cas d’Haití, la producció d’arròs podria il·lustrar-nos aquests processos. Als anys 1970 Haití era un país gairebé autosuficient i, fins i tot, podia exportar arròs. En canvi, en la dècada dels noranta havia passat a ser una nació dependent que necessitava importar el 50 % dels seus aliments, i al voltant del 80 % d’arròs, la base de la seua dieta juntament amb els frijoles (Gómez Gil, 2010).