Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

35 страница из 63

Per tal de conjurar el perill de les generalitzacions en un camp tan vast i complex com aquest de les ONGD, ens referirem a anuncis concrets i a anunciants concrets; a tendències generals, però, a partir sempre de casos particulars. Recordarem i (re)pensarem els espots de nou ONGD que, des de l’Estat espanyol, han realitzat projectes arreu del món. A saber: Cruz Roja, Unicef, Intermón Oxfam, Médicos Sin Fronteras, Manos Unidas, Ayuda en Acción, Intervida, Anesvad i África Directo.ssss1

Tractarem d’esbrinar les seues estratègies publicitàries i, en particular, el funcionament dels seus relats. Amb dues senzilles premisses:

1a. En les darreres dècades, les grans ONGD han evolucionat decididament cap a la lògica de marca.

2a. El relat ha estat un recurs bàsic en la construcció de les marques, i en particular de les marques ONGD.

D’una banda, mirarem de (de)mostrar com la lògica de marca s’ha estés a l’àmbit de la cooperació i de l’ajuda humanitària fins al punt que les grans ONGD han esdevingut marques postmodernes. De l’altra, tractarem de comprovar de quina manera han cercat un posicionament únic a través dels microrelats publicitaris, i com han construït els múltiples relats de cooperació, d’ajuda humanitària, d’apadrinament, d’assistència sanitària..., que desenrotllarem en el capítol III d’aquest llibre.