Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

38 страница из 63

Ens permetem anticipar que les esmentades prevencions analítiques podrien respondre a dues raons bàsiques:

1a. L’èxit del pragmatisme en la societat actual. El pragmatisme i el possibilisme dominant en les darreres dècades han permés la justificació de tota mena d’actuacions i projectes com a solucions tècniques, asèptiques i inevitables. Així, es pot constatar l’evolució de moltes organitzacions no governamentals des del conflicte i la intervenció política inicial fins a la gestió professionalitzada de fons.

2a. L’eficàcia del relat de la culpa. Per començar, es pot sospitar que les estratègies de culpabilització característiques d’una bona part d’aquesta tipologia d’anuncis han resultat eficaces no només en el cas dels teleespectadors ocasionals i inadvertits, sinó també en eixe particular espectador, atent i competent, que és l’investigador de temes socials o comunicatius. Hauríem de parlar aleshores d’una anàlisi condicionada per la gran eficàcia comunicativa de les estratègies publicitàries de culpabilització emprades, durant anys, per les grans ONGD.