Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

36 страница из 63

En les ciències socials es parla de narrative turn per descriure un nou ordre narratiu en què el relat es troba a tot arreu: en la política, en l’exèrcit, en l’economia, en les grans empreses, en els mitjans de comunicació, en l’autoajuda, en les marques... (Salmon, 2008). Per què no en les ONGD, i en les marques ONGD? Aquella germinal idea de Roland Barthes segons la qual el relat «és una de les grans categories del coneixement que permet entendre i ordenar el món» sembla a hores d’ara més vigent que mai.

Fet i fet, la proposta principal d’aquestes pàgines no és altra que rellegir els anuncis de les ONGD des de la perspectiva de la marca postmoderna, entesa com una construcció de sentit que es basa en sistemes simbòlics i en relats.

Com déiem només començar, la nostra anàlisi es circumscriurà a una època perfectament delimitada que abraça des de mitjan anys vuitanta fins a l’any 2010. Una època de creixement institucional i publicitari de les ONGD, que va arribar al seu inesperat final l’any 2010, moment en què resulten innegables els efectes de la crisi financera que ha recorregut els EUA i Europa des de la tardor de 2008.