Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

37 страница из 63

4. Per pensar la publicitat de les ONGD cal demanar disculpes?

Podríem concloure aquesta introducció amb una darrera pregunta: cal demanar disculpes per analitzar i pensar la comunicació publicitària de les ONGD?

Si, d’una banda, crida l’atenció la condescendència amb què han estat rebuts la gran majoria dels anuncis d’aquestes organitzacions, de l’altra, no resulta menys sorprenent la insistència generalitzada a donar explicacions, a justificar-se i disculpar-se, abans d’esbossar la més mínima crítica al seu treball publicitari. Són nombrosos els casos d’una anàlisi estrictament competent i d’inqüestionable rigor acadèmic o assagístic amb l’inevitable preàmbul exculpatori dels autors on reconeixen i lloen l’encomiable treball de l’organització estudiada, i manifesten la seua preocupació de no voler causar cap molèstia, o el temor de jutjar les actuacions d’aquestes organitzacions, fins i tot la prevenció davant una possible interpretació que poguera semblar una deslegitimació del treball de les ONGD. Preàmbuls que, al nostre parer, haurien de quedar al marge d’una anàlisi rigorosa de les estratègies de comunicació de qualsevol organització. A menys, és clar, que hàgem de considerar les ONGD institucions alienes a la crítica, exemptes de responsabilitat comunicativa. A menys que convinguem, d’antuvi, que no hi ha cap altra possibilitat que l’elogi i el reconeixement universal.