Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

30 страница из 63

Dues vinyetes tan aparentment idèntiques, tan subtilment diferents quant a la concepció de la solidaritat, ens permetran establir un paral·lelisme amb la resposta de les ONGD en situacions d’emergència com aquella d’Haití, o d’altres d’anteriors (per exemple, Grans Llacs, 1994; huracà Mitch, 1998; tsunami del sud-est asiàtic, 2004) o de posteriors (Somàlia, estiu de 2011; el Sahel, 2012). La gran majoria d’ONGD han apostat per la ràpida recaptació de diners a partir de les donacions de la ciutadania.

La solidaritat interpel·lada per Forges bé podria associar-se a una solidaritat individual, micro, pal·liativa. Com a prova, podríem recordar una altra vinyeta publicada uns quants dies després de l’esmentada, que exemplifica, diàfanament, la solidaritat de donatiu a través d’entitats bancàries.

Durant el mes posterior al terratrémol, les ONGD espanyoles recaptaren al voltant de 72 milions d’euros, un 78 % dels quals s’ingressà a través de transferències bancàries. La denúncia per les comissions que aplicaren molts bancs i caixes reforça la idea dels donatius. Les dues historietes de Forges resulten dos bons exemples de la solidaritat tranquil·litzadora que s’ha imposat en les darreres dècades. Una solidaritat de consum. De fet, per a l’ocasió es dissenyaren samarretes i altres objectes amb el text de la vinyeta de Forges que es podien comprar, per exemple, al web de RNE. Solidaritat postmoderna