Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

28 страница из 63

Fou arran de la Segona Guerra Mundial que es redefiniren els límits de la solidaritat i el terme començà a respondre a l’accepció actual. Els inicis de les ONGD contemporànies s’han de situar, en efecte, en els anys posteriors a la guerra. Així, l’any 1942, l’Oxford Committee for Famine Relief creà Oxfam per combatre la fam de milers de damnificats de la guerra a Grècia. L’any 1945, un grup d’organitzacions nord-americanes constituïren CARE (Cooperative for American Remittances to Europe) per enviar, com explícitament diu el nom, ajuda humanitària a Europa després de la guerra. Avui aquelles sigles han passat a significar Cooperative for Assistance and Relief Everywhere. Càritas fou creada també a finals de la dècada dels quaranta. Save the Children, tot i que havia estat creada l’any 1932 a Nova York, començà a ser coneguda després de la Segona Guerra Mundial. L’origen d’Unicef fou, igualment, el sofriment i les necessitats dels xiquets després d’aquella gran guerra.

De mica en mica, la solidaritat amb els altres ha esdevingut una solidaritat de donatius i de consum. I, cada vegada menys, una solidaritat crítica i de denúncia. A manera d’exemplificació inicial, podríem visualitzar aquestes dues concepcions amb les vinyetes de dos humoristes excepcionals, Forges i El Roto, que –si més no, en aquest cas– semblen representar posicions gairebé antagòniques.