Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

23 страница из 63

Aquest llibre parla d’anuncis de televisió. Però no parla només d’anuncis de televisió. Comprovem-ho.

1. Les ONGD entre els segles XX i XXI

El dia 8 de setembre de l’any 2000, l’anomenada Cimera del Mil·lenni de les Nacions Unides –reunida a la ciutat de Nova York– aprovà els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) i n’assenyalà una data de compliment, l’any 2015. El primer d’aquells vuit objectius socioeconòmics era: «Eradicar la pobresa extrema i la fam al món». Objectiu excessivament general, que es va delimitar en dos propòsits concrets:

1r. Reduir a la meitat el percentatge de persones amb ingressos inferiors a un dòlar per dia.

2n. Reduir a la meitat el percentatge de persones que pateixen fam al món. És a dir, passar de 800 milions a 400 milions.

Val a dir, però, que després de 1970 no hi ha hagut cap reunió política internacional de rellevància que no haja manifestat, d’una manera o una altra, aquest objectiu de posar fi a la fam al món. Aleshores la comunitat internacional –convocada també per l’ONU– es comprometé a donar el 0,7 % del PIB dels països rics a l’ajuda al desenvolupament del Tercer Món. Un compromís que s’ha anat ajornant i incomplint fins ara, amb l’única excepció de cinc països europeus: Dinamarca, Holanda, Luxemburg, Noruega i Suècia. De manera que l’eradicació de la fam al món ha esdevingut, possiblement, la més persistent i reveladora utopia de procés dels nostres dies.