Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

22 страница из 63

La crisi financera dels darrers anys ha comportat un abans i un després també en el camp de les ONGD que treballen des de l’Estat espanyol. L’època de creixement institucional i d’expansió publicitària que s’inicià cap a la meitat dels anys vuitanta ha arribat al final, com ho demostren la dràstica reducció de pressupostos i d’inversió publicitària, diversos ERO o l’anul·lació de projectes, sobretot a partir del 2010. L’any 2012, per exemple, el pressupost de l’ajuda oficial al desenvolupament es va reduir un 71,2 %. Sembla pertinent, doncs, (re)pensar una època que considerem clausurada, i que bé podríem sintetitzar en quatre moments: el boom de creació d’ONGD, el boom publicitari, l’expansió i el creixement continuats i, finalment, una crisi de grans dimensions anàloga a la severa crisi econòmica d’una bona part d’Europa.

Ací descriurem i considerarem el neorelat solidari com la narrativa que permet explicar els errors comunicatius de tota una època. La crisi actual, de fet, hauria de ser el revulsiu per a una revisió comunicativa molt necessària. Urgent.