Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

13 страница из 63

En la mesura que el model d'ONG espanyol s'ha caracteritzat pel fet de tenir una base social molt feble, aquestes organitzacions han tractat d'aconseguir rellevància social a partir d'una estratègia d'obtenció d'un eco cada vegada més gran de la seua labor en els mitjans de comunicació, de manera que el creixement i la presència més gran de les ONG en la nostra societat s'ha correspost amb una major visibilitat d'aquestes organitzacions en els mitjans de comunicació. Amb això, s'ha substituït el «suport social» per l'«eco social», sense calcular adequadament el cost que això tenia, amb la creença que tots guanyaven en legitimitat, quan el preu que tot això tenia s'emportava sovint una part important de la legitimitat social d'aquelles mateixes ONG. Nombroses ONG han comprés aquest valor des de fa temps, sense reparar en formes ni en conseqüències, després d'haver-se integrat de ple en un vendaval mediàtic que ha fet miques alguns dels principis que eren presentats com a sagrats per les mateixes ONG. De la mateixa manera que el mercat busca rendibilitat, allò que és mediàtic obté la seua rendibilitat a partir de les màximes audiències, on la solidaritat es converteix en un objecte de consum més en un mercat caracteritzat per una voracitat extremada, pròpia de l'espectacle i de l'entreteniment, i ací les ONG hi tenen molt a perdre.