Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн

42 страница из 67

En Miquel Ferrà és insuportable; amb rectitud d’intenció, sens dubte, vol imposar entre nosaltres el seu cacicatge de director artístic i espiritual. Ens hem aplegat per a tractar de fer una campanya contra l’absurd tallament de pinars, olivererars i xiprers que es fa a Mallorca; ara han estat tallats els xiprers del Calvari del meu poble, Felanitx; els meus paisans són una gent bàrbara zótica, vil. En la reunió, en Ferrà s’ha despenjat contra la Lliga, contra l’Ors, contra López-Picó, contra els literats joves de Catalunya, contra l’Institut, etc., etc. Hem discutit una mica, però molesten els gestes dictatorials d’en Ferrà; sempre farà rialles un capità general que comandi, per tot exèrcit, cinc soldats, indisciplinats, tot lo més (27 febrer 1918).

En el context de l’interès d’Estelrich per l’estudi de diversos aspectes del judaisme,ssss1 és de destacar aquesta mostra de manifesta i irònica desafecció envers els xuetes:

He anat a passetjar per Bellver amb en Bartomeu Fortesa. L’he anat a buscar a casa d’una tia seva que feia festa (sant Josep); ma entrada en aquella casa ha estat com si amollessin un moix dins un galliner. Consternació de prompte; després s’han anat refent i pertot eixien xuetons, xuetonets, xuetes, xuetonetes; tots molt milocos i servils. En Tomeu, que té l’apariència de molta salut i pateix neurastènia, m’ha recitat algunes de ses poesies en broma; té una gran facultat: la d’agafar la part còmica i especial de la seva gent (10 març 1918).