Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн

37 страница из 67

Tot amb tot, se sent orgullós dels treballs fets, «l’única raó d’ésser, l’única cosa que em dóna una finalitat, un objecte de viure!» (20 novembre 1918), i del procés de maduració com a escriptor:

Vaig nodrint-me d’ironia; vaig civilitzant-me; perd els entusiasmes romàntics i guanyo seny i mesura […]. Me trobo en tot (menys en vehemència, menys en facilitat d’escriure) superior al Joan Estelrich de fa un any, i no diguem del de fa dos anys (2 març 1918).

La implicació amb els medis professionals literaris i polítics mallorquins

Joan Estelrich manté el bon record i de Francesc Camps i Mercadal i de Francesc Hernández Sanz (amb qui manté contacte epistolar en benefici de l’estudi que Estelrich volia fer sobre Josep Miquel Guàrdia) i fa referència generalitzada negativa al medi polític de què abjurà. Remarcaré de passada que no és només als dietaris que Estelrich deixa constància de la vigència del seu interès per Menorca, com es veu en una carta a Joan Victory, del 5 de juny de 1919, en què, després de remarcar que no ha deixat mai d’interessar-se per la política de Menorca, li proposa que presentin Josep Maria Ruiz Manent com a candidat de la dreta per a la Diputació Balear en comptes de Villalonga Olivar: