Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн

35 страница из 67

He perduda la fe en quasi tot; últimament tenia ocupacions i ara, sense res que m’obligui a treballar, romanc descentrat. Cal carrera, canviar de vida. ¿On trobaria, no la força de voluntat, sinó la consciència que a cada moment em recordàs els deures envers mi, envers la meva glòria i la satisfacció dels que esperen en mi, i em privés de distreure’m en l’espectacle de la vida moguda i sense sentit? […]. Pens tot això verament agitat, emocionat, amb llàgrimes als ulls, amb les dents contretes, els ulls cansats de no dormir però febrosos, de dret escrivint. Amb mi mateix faig prometença de canviar la ruta, d’intensificar el meu estudi, d’acabar una carrera, d’aprendre les llengües que em manquen per al meu perfeccionament. ¿Què s’han fet de les antigues esperances de lluita i victòria? Tornem a la baralla de les idees i els caràcters. Cerquem l’eternal principi del viure, del pensar, del produir, de l’actuar […]. Vull liquidar la vida passada. Crear o assegurar amistat. Crear amor. Crear una finalitat pròpia. Oh Vita nuova, oh Vita nuova! (24 abril 1919).