Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн

34 страница из 67

La necessitat de guanyar-se la vida i la consegüent dedicació a feines que no l’interessen (tema recurrent els primers anys) li limiten la possibilitat d’una acció professional més lliure, la de tenir una vida sentimental estable, per impossibilitat de formar una família, i li impedeixen disposar de temps per ampliar i consolidar la seva formació, perquè «les necessitats creades, reals o fictícies, ben reals» per a ell (22 novembre 1919), no li permeten de poder prescindir de cap part dels seus ingressos. Tanmateix, no hi havia només entrebancs econòmics en el camí de l’estabilitat sentimental i en el dels estudis necessaris o desitjats. La «gelosia», la dificultat de trobar «dona totalment amable» (que en la societat actual considera en general limitada intel·lectualment), que no sigui «tot lo més una concubina o una dona per als afers materials de la casa», feien que veiés «el casament com una nosa pels meus desitjos de fer» (9 gener i 4 abril 1918). Pel que fa a la decisió d’iniciar estudis superiors, sovint deixa testimoni de la inconstància, com aquest de quan deixava de treballar a l’editorial Gili: