Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн

36 страница из 67

Temia, d’altra banda, de caure en la temptació, pròpia dels escriptors que no porten «a dintre grans aspiracions», de publicar «una obra prematura» (15 març 1918). Aquesta reflexió és relacionable amb unes altres de referides a la dificultat de l’expressió escrita, que no són altra cosa que signe de maduresa i de consciència professional, i que no són gaire diferents de les que fan palesa l’angoixa de l’escriptor; de Josep Pla, per exemple, davant les tensions provocades per aquest «ofici amarg», per «una activitat diabòlica i sanguinària».ssss1

Estic en una època en què trobo gran dificultat en l’expressió del pensament per escrit. Pensar i escriure de pressa a l’ensems me resulta molt laboriós. Altrament, en la conversa amical hi esmerço una riquesa, portentosa per a mi mateix, d’imatges i d’expressions clares, justes. Amb ço que durant una hora he anat dient sobre temes religiosos i socials a dos amics meus qui m’han acompanyat fins a casa, n’hi hauria per a fer uns articles més interessants que bona part de tota la meva obra literària (14 febrer 1918).