Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн

33 страница из 67

En un extens apunt del 25 d’abril de 1918, traçava, partint de les notes preses del Giacomo Leopardi (1913) de Paul Hazard, unes «vides paral·leles» en les quals hi ha preocupacions recurrents d’aquests primers anys del dietari. Per això remarcarà que, si tot el que Leopardi sap «ho ha hagut d’aprendre per ell mateix, en perill d’haver pres un mal camí», era més probable un mal camí semblant per a ell, que no havia disposat de tots els llibres moderns que hauria necessitat els anys de formació a Menorca. L’exercici de paral·lelisme responia al que havia escrit unes setmanes abans, just quan estava llegint l’obra de Paul Hazard:

Com em plau trobar, en les vides dels grans homes, fets, característiques molt semblants en els de la meva vida! És que els genis són els homes més humans, més amples i més fondos, més universals; els que tenen intensificades totes les facultats humanals (2 març 1918).

Hazard el portava a especular sobre les condicions de la genialitat, i a concloure que ésser un geni era «ésser superior als altres», i, per tant, que consisteix a «posseir facultats més desenrotllades i més actives que els altres; és viure més»; i, consegüentment, per situar-se en el camí del geni addueix la «vida múltiple» que el caracteritza, i considera que viu «més que la vulgaritat» perquè sent «més que la vulgaritat».