Читать книгу La historiografía medieval. Entre la historia y la literatura онлайн

61 страница из 67

ssss1 Ver la interesante distinción entre «cronología» y «genealogía» que desarrolla Thomas N. Bisson: «Unheroed Pasts», pp. 293-301.

ssss1 Gesta Comitum Barchinonensium, cap. I-II, pp. 3-6.

ssss1 Paul Ponsich: «Le rôle de Saint-Michel de Cuxa dans la formation de l’historiographie catalane et l’historicité de la légende de Wifred le Velu», Etudes Roussillonnaises, 1954-1955, pp. 156-159; Ramon d’Abadal: Els temps i el regiment del comte Guifré el Pilós, Sabadell, Ausa, 1989 y Martin Aurell: Les noces du comte, p. 507.

ssss1 Joan-Pau Rubiés y Josep Maria Salrach: «Entorn de la mentalitat i la ideologia del bloc de poder feudal a través de la historiografia medieval fins a les quatre gran cròniques», en Jaume Portella (ed.), La formació i l’expansió del feudalisme català, Girona, Ajuntament de Girona, 1985, p. 479.

ssss1 Martin Aurell: Les noces du comte, pp. 504-513.

ssss1 Duby: «Remarques sur la litterature généalogique», p. 294.

ssss1 Michel Zimmermann: «La prise de Barcelona par al-Mansûr et la naissance de l’historiographie catalane», Annales de Bretagne et des pays de l’Ouest, 1980, pp. 191-218.