Читать книгу La historiografía medieval. Entre la historia y la literatura онлайн

63 страница из 67

ssss1 Gergoes Duby: Medieval Marriage, Baltimore, The Johns Hopkins University Press, 1978; José Enrique Ruiz Domènec: «Système de parenté et théorie de l’alliance dans la société catalane (env. 1000-1240)», Revue Historique, 1979, pp. 305-326; Georges Duby y Jacques Le Goff (eds.), Famille et parenté dans l’Occident Médiéval, Roma, École Française de Roma, 1977. Sobre el deterioro del estatuto social de la mujer ante la decadencia del mundo feudal y caballeresco y la llegada de los nuevos tiempos, Martin Aurell: «La détérioration du statut de la femme aristocratique en Provence (Xe-XIIIe siècles)», Le Moyen Age, 1985, pp. 5-32.

ssss1 Esta tesis está magníficamente documentada y desarrollada a lo largo de la monografía de Martin Aurell: Les noces du compte.

ssss1 Thomas N. Bisson: «Unheroed Pasts», p. 299.

ssss1 Para la historia de Guifré y la cuestión de su historicidad, ver Miquel Coll i Alentorn: «La historiografia de Catalunya», pp. 139-196; Josep Maria Salrach: El procés de formació nacional de Catalunya (segles VIII-IX), Barcelona, Edicions 62, 1978, pp. 87-107; Paul Freedman: «Cowardice, Heroism, and the Legendary Origins of Catalonia», Past and Present 121, 1988, pp. 3-28; Armand de Fluvià: «La qüestió de l’ascendència del comte Guifré I el Pelós», Revista de Catalunya 28, 1989, pp. 83-87; Martin Aurell: «La réminiscence du mariage fondateur», en Les noces du compte, pp. 504-513; Paul Ponsich: «El problema de l’ascendència de Guifré el Pelós», Revista de Catalunya 23, 1988, pp. 35-44.

Правообладателям