Читать книгу Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) онлайн

28 страница из 90

Descomponem ara aquestes quantitats per períodes cronològics segons els estadis finals de cada sumària:

1651-1675: denúncia: 0; informació: 1; suspesa: 2; sentència: 1.

1676-1700: denúncia: 1; informació: 1; suspesa: 1; sentència: 3.

1701-1725: denúncia: 2; informació: 4; suspesa: 1; sentència: 4.

1726-1750: denúncia: 1; informació: 6; suspesa: 0; sentència: 3.

1751-1775: denúncia: 5; informació: 7; suspesa: 0; sentència: 3.

1776-1800: denúncia: 5; informació: 6; suspesa: 8; sentència: 3.

1801-1819: denúncia: 7; informació: 1; suspesa: 13; sentència: 0.

Fixant-nos en les sumàries que consten únicament de denúncia o d’informació, es veu un increment notable des de la segona meitat del segle XVIII respecte als períodes anteriors, d’acord amb l’increment del nombre absolut de sumàries. La sorpresa ve en el nombre de causes suspeses: mínim al segle XVIII, es dispara el seu darrer quart (8) i encara més el primer del XIX (13). I també quant a les sentències: la seua quantitat absoluta es manté gairebé estable durant els segles XVII i XVIII, però en els primers anys del segle XIX desapareixen; la darrera sentència per sol·licitació que tenim en aquest corpus documental pertany a l’any 1786. A partir d’aleshores, la Inquisició continua rebent denúncies i prenent informacions, que sistemàticament són arxivades o suspeses.