Читать книгу Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) онлайн

29 страница из 90

Examinem ara, també per períodes, quin percentatge de les denúncies totals arriba a sentència:

1651-1675: d’un total de 4 denúncies, 1 sentència, el 25%.

1676-1700: 6 denúncies, 3 sentències, el 50%.

1701-1725: 11 denúncies, 4 sentències, el 36,4%.

1726-1750: 10 denúncies, 3 sentències, el 30,3%.

1751-1775: 15 denúncies, 3 sentències, el 20%.

1776-1800: 22 denúncies, 3 sentències, el 13, 6%.

1801-1819: 21 denúncies, 0 sentències, el 0%.

Així doncs, d’un màxim del 50% al darrer quart del segle XVII, el percentatge va baixant progressivament al llarg de tot el segle XVIII, fins a desaparèixer definitivament l’any 1786. Podem copsar, també, un increment progressiu i continuat de denúncies des de la segona meitat del segle XVIII fins a principis del XIX, paral·lel a un progressiu desinterès de la Inquisició per resoldre el problema de les sol·licitacions, des d’una actuació màxima finals del segle XVII, fins a desentendre-se’n totalment a finals del XVIII. Si a finals del XVII rep la sentència aproximadament un de cada dos sol·licitadors denunciats, a mitjan XVIII només un de cada tres i, a finals del segle, fins al 1786, un de cada deu.